TERCERA EDICIÓ
La gran obra del pare de la novel·lística catalana moderna
Demaneu més informació
Els límits entre la raó i els sentiments
La bogeria és una novel·la-estudi psicològic d’una malaltia (la demència) i les conseqüències socials d’aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga segons tres punts de vista: el del narrador, que a la vegada és també un personatge (actitud humanitària); el d’un amic del malalt (actitud habitual de la gent davant el boig), i el d’un metge (actitud científica i positivista).
La novel·la té dues característiques essencials: l’objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l’herència (pare dement i suïcida, mare mística i histèrica, una germana malformada i epilèptica i una altra de nimfòmana).
Curadora: Maria Dasca
Narcís Oller
És considerat el fundador de la novel·la catalana moderna. Nascut a Valls el 1846, exerceix d’advocat i procurador dels tribunals a Barcelona, on mor el 1930. En la seva creació Narcís Oller s’inclina, d’entrada, per la prosa realista, però el seu talent el durà a conrear també la narrativa naturalista, amb la incorporació d’elements romàntics i modernistes, i finalment explorarà el potencial psicològic dels personatges.
La brillant novel·lística de Narcís Oller ocupa un lloc destacat no només en la literatura del nostre país sinó també a Europa gràcies a obres com La papallona (1882) -precedida per una carta-pròleg d’Émile Zola-, L’escanyapobres (1884), La febre d’or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906), culminació del seu art.

La millor novel·la de Narcís Oller, en una edició que commemora el centenari de la seva aparició, amb pròleg de Joan Triadú.

Pilar Prim (1906) és la millor novel·la de Narcís Oller, la més madura, i, indubtablement, una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps. Oller hi narra el drama íntim d'una vídua jove que, en veure's condicionada per un testament i els interessos mesquins de la seva família, es deixa seduir per un home més jove que ella, iniciant una història amorosa de conseqüències imprevisibles.

La protagonista, atrapada entre les convencions de l'època i la seva llibertat i els seus sentiments, s'erigeix com una figura femenina d'una modernitat excepcional. Pilar Prim no cedeix davant la pressió de l'entorn i, com diu Joan Triadú en el pròleg, 'aquesta és la seva victòria (i per la qualitat literària), la victòria de la novel·la'.

Pròleg de Joan Triadú

Narcís Oller

És considerat el fundador de la novel·la catalana moderna. Nascut a Valls el 1846, exerceix d'advocat i procurador dels tribunals a Barcelona, on mor el 1930. Després dels primers anys de formació eclèctica, el seu cosí Josep Yxart l'introdueix a la revista La Renaixensa. Coneix Àngel Guimerà i Víctor Català, entre altres intel·lectuals i artistes. Llegeix abundant literatura europea i clàssica.

En la seva creació Oller s'inclina, d'entrada, per la prosa realista, però el seu talent el durà a conrear també la narrativa naturalista, amb la incorporació d'elements romàntics i modernistes, i finalment explorarà el potencial psicològic dels personatges.

La brillant novel·lística de Narcís Oller ocupa un lloc destacat no només en la literatura del nostre país sinó també a Europa gràcies a obres com La papallona (1882) -precedida per una carta-pròleg d'Émile Zola-, L'escanyapobres (1884), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906), culminació del seu art.

És la història d'una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que encotillen una societat burgesa i hipòcrita. És la darrera novella que va escriure Narcía Oller i la seva obra de gestació més llarga, que presenta uns perfils psicològics més elaborats. En mots de Sergi Beser l'acuradíssima composició, la perfecció assolida, li donen un caràcter que cabria qualificar de simfonia musical. En l'edició que ara presentem, el lector hi trobarà aclaridores anotacions que proporcionen una millor comprensió de l'obra, i que, amb la inclusió de fragments després rebutjats, permeten resseguir el mètode de treball de l'autor.

La bogeria 1899 és, sens dubte, una de les novelles més populars i representatives de Narcís Oller. Sobretot, perquè, amb el seu discurs dialèctic amb Émile Zola, explica en forma de novella els trets i contorns més característics del Naturalisme Català.Temes Naturalisme, bogeria, destí, societat.